Delinqüència econòmica: discussió del model de reinserció actual i anàlisi teòric sobre les vies alternatives d intervenció


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Delinqüència econòmica: discussió del model de reinserció actual i anàlisi teòric sobre les vies alternatives d intervenció"

Transcripción

1 Delinqüència econòmica: discussió del model de reinserció actual i anàlisi teòric sobre les vies alternatives d intervenció Nombre de paraules: BET TERMES CODINA Grau de Criminologia 4rt curs Treball de Fi de Grau Tutor: Josep Cid Moliné

2 A just society should not base the whole of a criminal justice system upon either the threats posed by the relatively few dangerous criminals from the poorest strata of society (while allowing more dangerous ones from other classes to break laws with impunity). Pat Carlen (2015) 1

3 RESUM: La majoria d estudis sobre la delinqüència de coll blanc s han centrat en descobrir les causes del comportament delictiu i les diferències existents respecte la delinqüència més convencional. Es poden trobar referències sobre com prevenir que un individu cometi un delicte econòmic però l intervenció efectiva sobre aquest col lectiu no ha sigut un objecte d estudi comú. Per aquest motiu, s ha establert una discussió teòrica sobre els principals àmbits d actuació que, actualment, s han considerat viables de dur a terme. Les principals conclusions que s han pogut extreure valorarien l opció d establir un model mixt d intervenció tenint en compte la retribució i la justícia restaurativa ja que el model de reinserció actual no mostra nivells d efectivitat significatius sobre la delinqüència econòmica. El paper de l empresa s ha valorat positivament però la seva implicació sobre el delicte sembla complicada en termes reactius. Per altra banda, els trets de personalitat detectats no s han considerat rellevants a l hora d establir un tractament rehabilitador. Paraules clau: delinqüència de coll blanc, Espanya, rehabilitació, intervenció retribució, model de reinserció, justícia restaurativa. ABSTRACT: Most studies of white collar crime have focused on discovering the causes of criminal behaviour and their differences to the conventional delinquency. References on how to prevent an individual from committing an economic crime are quite common, nevertheless, the most effective way of intervention on this collective has not been an object of such frequent study. Due to this, a theoretical discussion on the main fields of performance that, nowadays, have been considered viable to carry out, has been established. The main conclusions of this project would assess the option of establishing a mixed model of intervention, taking into account retribution as well as restorative justice, since the current reintegration model does not show significant levels of effectiveness when it comes to economic delinquency. The role of the company has been positively assessed, but his implication on the crime seems complex in terms of intervention and reaction. On the other hand, the personality traits detected have not been considered relevant when establishing a rehabilitation treatment. Key words: White collar crime, Spain, rehabilitation, intervention, retribution, reintegration model, restorative justice. 2

4 ÍNDEX Pàgina 1. INTRODUCCIÓ ESTAT DE LA QÜESTIÓ L OBJECTE D ESTUDI: EL WHITE COLLAR CRIME El White Collar Crime Situació actual del White Collar Crime a Espanya 2.2. FONAMENTS TEÒRICS SOBRE EL WHITE COLLAR CRIME Motivació i oportunitat: elecció racional i associació diferencial Estructura social i Strain : teories culturals Factors de personalitat EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DE LA POLÍTICA CRIMINAL I EL MODEL DE REINSERCIÓ Política criminal i reinserció a Espanya DETECCIÓ DE DIFICULTATS EN L INTERVENCIÓ DEL WHITE COLLAR CRIME PROTOCOLS D INTERVENCIÓ I DISCUSSIÓ RETRIBUCIÓ APLICACIÓ DEL MODEL DE REINSERCIÓ ACTUAL JUSTICIA RESTAURATIVA RELACIÓ ENTRE PERSONALITAT I ELS WHTIE COLLAR OFFENDERS IMPLICACIÓ PER PART DE LES EMPRESES CONCLUSIONS Valoració de la discussió Línies d investigació futures Limitacions de la investigació BIBLIOGRAFIA

5 1. INTRODUCCIÓ La delinqüència econòmica és un fenomen que, tot i que encara presenta ambigüitat i dificultats per desenvolupar una recerca empírica eficient (Simpsons, 2010), sempre ha existit (Theobald, 1990); antigament, era vista amb normalitat i s acceptava, per exemple, que un representant de l Estat s alimentés a base d ingressos recaptats, sempre i quan ho repartís amb els seus superiors (Garrido, Redondo, S i Stangeland, P, 2006). La Criminologia no la va considerar un objecte d estudi ferm fins que el sociòleg Edwin Sutherland (1940) va publicar White-Collar Criminality, on va exposar les primeres idees sòlides que relacionaven el crim amb els negocis. També va ser el responsable de definir el concepte de white collar crime, el qual fa referència als delictes comesos per una persona respectable i de posició social alta en l exercici de la seva professió (Sutherland, 1949); aquest concepte correspon a la noció de delinqüència econòmica que s ha desenvolupat a la cultura americana (Morón, 2014), tot i això, durant el transcurs de la investigació s utilitzarà aquest concepte i el de delinqüència econòmica indistintament, així com la seva traducció al català 1. Per altra banda, cal apuntar que altres autors anteriors ja havien escrit sobre suposades activitats il legals dutes a terme per les classes d un nivell socioeconòmic alt: E.A. Ross (1907) va introduir el concepte de criminaloid, fent referència a l existència d una classe socioeconòmica elevada on els seus representats gaudien d una certa immunitat davant d algunes accions il lícites. El mateix Sutherland va emprar les descripcions de Ross per acabar desenvolupant les seves investigacions. La marginació en la investigació d aquest tipus de delinqüència està basada en les teories tradicionals sobre el crim que regnaven durant la primera meitat del segle XX, on s afirma que les classes socials baixes delinqueixen més que les classes socials altes (Sutherland, 1949: 59). Els arguments utilitzats per defensar aquesta posició tenien una base empírica consistent: per una banda, el matrimoni format per 1 Traducció: delicte de coll blanc. 4

6 Sheldon i Eleanor Glueck va realitzar diferents estudis 2 on comparaven joves delinqüents amb altres subjectes homòlegs que no haguessin entrat en contacte amb la justícia; seguint una perspectiva diferent però aconseguint corroborar unes hipòtesis semblants, Shaw i McKay (1943), autors de l Escola de Chicago, van elaborar un anàlisi estadístic de les zones on residien els criminals, és a dir, pretenien descobrir la distribució ecològica dels delinqüents. En els dos casos, doncs, es va establir una correlació que reafirmava les classes socials pobres com el focus d atenció de la delinqüència. En el primer cas, els Glueck s (1934) van relacionar positivament la delinqüència juvenil amb el status socioeconòmic per sota del nivell de benestar que presentaven els progenitors 3. En el segon, Shaw i Mckay (1943) van mostrar que la comunitat criminal vivia en les zones més pobres de les ciutats analitzades 4. A partir d aquesta aproximació, es veu clar que Edwin Sutherland va suposar l inici d un nou àmbit criminològic d estudi que, per desgracia malgrat la rellevància social que han obtingut les conductes referents a la delinqüència econòmica, no ha prosperat a ritme equivalent. Si es fixa l atenció en el panorama actual, es pot comprovar a través dels medis de comunicació que la preocupació social sobre delictes econòmics ha augmentat (Bratton, Gertz, Holtfreter i Van Slyke, 2008). Només cal obrir un diari o dedicar 10 minuts en veure un noticiari per televisió per sentir a parlar de Luís Bárcenas i 2 Només s ha pogut consultar la investigació realitzada per Sheldon i Eleanor Glueck (1934) sobre mil joves a Cambridge. Tot i això, Sutherland (1949) fa referencia a altres estudis duts a terme pels mateixos autors (i metodologia semblant) on les conclusions exposades també es verifiquen: Five Hundred Criminal Carrers (1930, New York) i Five Hundred Delinquent Women (1934, New York). 3 Es suposa que el nivell de benestar no s assoleix quan una família no té prou excedent per sobreviure 4 mesos sense treballar. 4 El mateix Sutherland (1949) va criticar les investigacions realitzades pels Glueck s i per Shaw i McKay. 5

7 la comptabilitat B del Partit Popular 5, o del cas Nóos 6 que involucra Iñaki Urdangarín i la Infanta Cristina, entre altres. Deixant de banda la influència que poden tenir aquests mitjans sobre les intranquil litats i agitació de la societat, la incidència d aquestes conductes és patent. Actualment, Espanya es troba en un període de crisi econòmica; encara que els governants s escarrassin a dictar que el final d aquesta és imminent, en front d aquesta realitat, els ciutadans reclamen moviment i actuació davant les persones que malgrat tinguin una situació socioeconòmica estable cometin il lícits econòmics. Simpson (1987) ja va detectar que durant les situacions d inestabilitat com la descrita augmenten les conductes delictives per part d empreses poderoses, reproduïdes per enriquir-se o obtenir un benefici pecuniari. Per tant, la preocupació ciutadana està motivada amb suficients fonaments perquè esdevingui un problema real. Així doncs, és evident que la inquietud per aquests comportaments està en auge; però tal i com indica Morón (2014: 29): l alarma social contrasta amb l escassa atenció i interès criminològic que s ha dispensat a la delinqüència econòmica. Per aquest motiu, la investigació presentada pretén aprofundir sobre el tema i contribuir a la disposició de la Criminologia a entendre el white collar crime. Dins d aquest àmbit, un dels aspectes que encara queda més abandonat és la reinserció dels delinqüents de col blanc. Existeix un debat obert sobre quina ha de ser la resposta davant la delinqüència econòmica: els mètodes adoptats per respondre al delicte de coll blanc juguen un paper especialment important en la mateixa formació d aquest tipus de comportaments (Nelken, 2007) i, per tant, la recerca ha basat les seves línies d investigació en la prevenció del fenomen. El perfil dels delinqüents que cometen aquest tipus d il lícits estan socialment integrats i acostumen a tenir recursos per donar suport a la seva reinserció laboral, així com uns vincles familiars i socials forts (Morón, 2014). D acord amb la concepció sociològica de la integració 5 El portal electrònic del diari La Vanguardia dedica una secció de noticies només a Luis Bárcenas: 6 Pel Cas Nóos, la mateixa pàgina web del diari La Vanguardia també li guarda un espai específic: El fet que s ofereixin aquestes zones serveix per reafirmar l increment de preocupació social sobre el fenomen. 6

8 social, aquests ítems creen la falsa idea que aquests presos no necessiten cap tipus de rehabilitació. No obstant, no es pot oblidar que la reinserció és la única justificació de la sanció penal que obliga a l Estat a atendre les necessitats específiques i el benestar del delinqüent (Cullen i Gilbert, 1989). Per altra banda, també és important no caure en l error de considerar que la presència de determinades condicions socioeconòmiques eximeixen al pres de la necessitat de tractament i, col lateralment, provoca l atorgament de beneficis penitenciaris justificats per la reducció de riscos, per exemple, de fuga (Ruiz, 2009). L objectiu principal de la recerca, doncs, serà descobrir quin és l enfocament més adient per a la reinserció dels delinqüents de coll blanc. La intenció no és arribar a la veritat absoluta sinó elaborar un debat sobre les possibles línies d intervenció sobre el col lectiu. Tenint en compte les limitacions pròpies que genera un estudi acadèmic de treball final de grau, s establirà un marc teòric on es comentaran les idees principals referents a les causes del white collar crime; a continuació, es realitzarà una revisió cronològica de l evolució del sistema de justícia fins arribar al circuit de reinserció actual. Per últim, es presentarà la discussió pertinent a les possibles vies d intervenció i les conclusions que s extreuen d aquesta. 2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ A continuació s ha realitzat una aproximació a la conceptualització del terme white collar crime que servirà de base d aquest estudi, així com la contextualització pertinent. El nucli dur del marc teòric està format bàsicament per literatura nordamericana però s ha intentat adoptar la seva noció de delinqüència econòmica a la cultura europea (i concretament, espanyola). Seguidament, es valoraran els principals fonaments teòrics sobre les causes de la delinqüència econòmica així com l evolució cronològica de la política criminal i el model de reinserció actual. 7

9 2.1. L OBJECTE D ESTUDI: EL WHITE COLLAR CRIME El White Collar Crime White-collar crime is real crime Sutherland, E. (1940: 5) Tal i com s ha presentat a la introducció, Sutherland (1940, 1949) va ser el primer en parlar sobre el concepte de white collar crime. La definició que exposa l autor (Sutherland et al, 1983) va ser validada per Braithwaite (1985) i va tenir una gran acollida durant els anys posteriors (Clinard i Quinney, 1994; Grabosky, 1984; Kramer, 1984). De la primera aproximació que es va fer del concepte se n poden treure tres característiques destacades: en primer lloc, els delictes són comesos per homes de negocis o persones professionals dins del seu camp 7 ; en segon lloc, el cost econòmic o la pèrdua que suposa un delicte de coll blanc és rellevantment superior en comparació amb la delinqüència convencional 8 (Nelken, 2007; Grabosky i Shover, 2010; Sutherland, 1940) i, per últim, el deteriorament social provocat per aquest tipus de delicte és el dany més difícil de reparar (Braithwaite, 1985) ja que afecta l organització social de la comunitat (Sutherland, 1940). El white collar crime, però, és un concepte ampli i la seva complexitat no ha permès establir una definició universal (Ball, Helmkamp i Townsend, 1996; Grabosky i Shover, 2010). Les coses es compliquen quan un sol fet pot constituir més d un il lícit penal (Garrido, et al. 2006). L explicació de Sutherland, doncs, es queda curta per recollir tots els comportaments criminals que abasta el propi concepte (Donet, 2013: 56). Simon (2006), per exemple, remarcava la dificultat de detecció de la delinqüència econòmica o la presentació d una víctima pública. Una de les 7 Sutherland (1940) posa l exemple dels metges que venien il legalment narcòtics dels quals ells disposaven amb facilitat. 8 Considerem delinqüència convencional aquella en la que s estableix una relació més directe entre delinqüent i víctima. Des del punt de vista de l investigació, s utilitzarà aquest terme per fer referència a tota aquella delinqüència que no englobi l econòmica. 8

10 descripcions que he considerat més adient per seguir el present estudi és la presentada per Coleman (citat a Ball et al. 1996: 82): a violation of the law committed by a person or group of persons in the course of an otherwise respected and legitimate occupation or related financial activity. Vista la complexitat que s amaga darrere la delinqüència econòmica, també és important parlar sobre les tipologies existents. Com comenten Garrido et al. (2006: 677) hi ha diverses classificacions que ordenen el white collar crime. Degut a l aparició redundant de la distribució establerta per Clinnard i Quinney (1994), s ha decidit oferir-la com a base de l estudi. La separació que presenten aquests autors és la següent: Delinqüència corporativa: tots els delictes comesos que beneficien econòmicament una empresa, independentment si l autor és una persona física que representa la societat o si és la pròpia empresa la que actua com a persona jurídica (Morón, 2014: 35). Delinqüència ocupacional: tots els delictes comesos a favor de l interès propi i particular utilitzant la seva posició o poder socioeconòmic. Cal apuntar, però, que l abordatge de la delinqüència corporativa serà complicat degut a les possibles variants en l autoria dels fets. Situació actual del White Collar Crime a Espanya L abast real del delicte de coll blanc és, actualment, desconegut (Donet, 2013). Hi ha pocs medis que permetin conèixer la situació del white collar crime (Sanmartin, 2010); la informació és limitada i la investigació judicial és especialment difícil (Garrido et al. 2006). És evident, doncs, que si la justícia té problemes per recopilar dades i estadístiques oficials, la Criminologia tampoc disposarà dels recursos necessaris per revelar la realitat de la delinqüència econòmica. 9

11 Per establir una aproximació, es comentaran breument les dades recollides per l Institut Nacional d Estadística 9 (2014) sobre delictes econòmics així com les estadístiques de percepció sobre corrupció i transparència establertes pel portal Transparencia Internacional 10 (2015). Les dades del INE (2014) no especifiquen quines conductes suposen un delicte de white collar crime i es fa difícil crear estadístiques útils sobre el concepte. Tot i això, s han pres com a exemple les xifres sobre els delictes contra l Administració pública per poder valorar la situació. Les condemnes per aquest tipus d il lícit representen un 0,5% total dels delictes (1.548 en valors absoluts 11 ). Pel que fa el nombre de presos, es pot detectar un augment de reclusos condemnats per un delicte contra l Administració Pública. Aquesta tendència, a més, presenta un punt d inflexió entre els anys 2011 i Les dades sobre transparència segueixen una línia semblant: a partir del 2010, ajuntaments, CCAA 12 i la Diputació canvien estratègies per demostrar la lucidesa dels seus organismes (crida l atenció el cas de la València, que al 2010 presentava un nivell del 53 sobre 100; 4 anys després, el valor 13 ha pujat fins al 93 sobre 100). La percepció de corrupció per part de la societat, en canvi, defineix uns valors totalment diferents: en el moment de més transparència és quan hi ha les xifres més baixes relatives a la confiança amb les institucions. Probablement, l augment de la persecució delictiva i el malestar social van provocar aquesta necessitat de claredat. La recerca, a més, ha permès comprovar que el sentiment social d innocuïtat envers aquestes conductes és totalment fals; les investigacions referents a l actitud pública davant el white collar crime han demostrat que, per exemple, el frau es considera un delicte tan seriós o Inclouen: Prevaricació dels funcionaris públics (76), abandonament del destí (19), desobediència (1.194), infidelitat custodia de documents (19), suborn (102), tràfic d influències (4), malversació (87), frau i exaccions il legals (26), negociacions prohibides amb funcionaris (21). 12 Comunitats Autònomes 13 El valor fa referència a les polítiques i estratègies seguides per cada comunitat autònoma; per tant, es valora la transparència d aquestes accions. 10

12 més que la delinqüència convencional (Braithwaite, Grabosky i Wilson, 1987; Kane i Rebovich, i 2002) Si es creu que aquest panorama no aporta suficient informació i claredat, les dades empíriques sobre corrupció són encara més escasses (Garrido et al. 2006) i no permeten establir una aproximació d una possible xifra negra. Díez Ripollés i Gómez-Céspedes (2008) destaquen la insuficiència de controls durant les pràctiques per detectar irregularitats o il lícits econòmics FONAMENTS TEÒRICS SOBRE EL WHITE COLLAR CRIME Una vegada fet la conceptualització, es presenten els principals arguments explicatius del delicte de coll blanc. L anàlisi de les causes del white collar crime és limitat i no existeix recerca suficient que permeti atendre la varietat existent (Cleff, T., Naderer, G., i Volkert, J., 2013). Tot i això, s ha realitzat una aproximació de les principals línies explicatives que reflecteixen les causes del desenvolupament del delicte a partir dels següents factors: motivació i oportunitat, estructura social i strain 15, i factors de personalitat. 14 La investigació pretenia descobrir les practiques irregulars en l activitat urbanística de la Costa del Sol, Màlaga, i recomanar millores pel futur 15 Strain es produeix quan hi ha un desajust entre les aspiracions i els objectius d una persona i els mitjans lícits per aconseguir-los (Agnew, 1985, citat a Cid i Larrauri, 2001). 11

13 Motivació i oportunitat: elecció racional i associació diferencial 16 La motivació principal per cometre un delicte de coll blanc es basa en el benefici econòmic 17 (Coleman, 1995). Ja sigui de forma col lectiva o individual,, segons Boers (2001, citat a Van Erp, Huisman, & Vande, 2015), els white collars offenders realitzen un càlcul maximitzant la utilitat de l acte il lícit que pretenen cometre. Aquesta idea seguiria la línia argumental teòrica que defensaven Cornish i Clarke (1986, citat a Cid i Larrauri, 2001) a través de la teoria de l elecció racional 18. Per altra banda, però, no es pot caure en l error d entendre aquest tipus de delinqüència només amb la premissa del benefici monetari. L oportunitat, relacionada sobretot amb l absència de vigilància, també ha estat un focus d atenció per definir les causes del white collar crime. La majoria de teories tractades tenen en compte aquest factor encara que en algunes ocasions no se n ressalti la seva importància. La teoria de les activitats rutinàries exposada per Cohen i Felson (1979, citat a Bernard, Snipes i Vold, 1998) va seguir les idees de Cornish i Clarke sobre la motivació delictiva però, a més, van incidir amb més força sobre la necessitat de tenir un objecte adequat i l oportunitat (absència de vigilància) en el mateix moment que el delinqüent es trobava motivat per cometre el delicte. Segons els autors, el canvi que es produeix en les activitats quotidianes de les persones provoca la convergència d aquests tres factors exposats. En aquest cas, doncs, les explicacions no tenen en compte la precarietat econòmica sinó que la causa de la delinqüència 16 En aquest epígraf s ha decidit unir la teoria de l elecció racional i la de l associació diferencial perquè s han considerat les més explicatives i coherents a l hora d entendre la motivació i oportunitat en l àmbit de la delinqüència de coll blanc. 17 En aquest cas, no ens referim al fet que es cometi el delicte per necessitat econòmica, per sobreviure o per temes relacionats amb la precarietat, sinó que la motivació ve donada per aconseguir una quantitat elevada de diners i poder. 18 La teoria de l elecció racional gira al voltant de la idea que totes les accions són racionals, i que les persones calculen els possibles costos i beneficis de les accions abans de realitzar-les (Scott, 2000). 12

14 ve produïda pels canvis socials i estructurals que comporten una modificació en les activitats rutinàries de les persones (Cid i Larrauri, 2001). Cal indicar, també, que el white collar crime és vist com una forma socialment admesa de fer negocis, per tant, en l àmbit principalment laboral, existeix un excés de definicions favorables a infringir la llei (Sutherland, 1949). És a dir, l escassa atenció sobre aquest tipus de delictes provoca l augment d oportunitat viables per a que es reprodueixen conductes econòmicament il lícites. Tot i això, posteriorment a la formulació d aquest supòsit, s ha demostrat que la tolerància comunitària sobre el white collar crime no és tan evident (Braithwaite et al, 1987). Com es veurà a més endavant, la cultura i l estructura social juguen un paper rellevant a l hora d entendre la delinqüència existent en cada societat Estructura social i strain : teories culturals 19 El white collar crime no només provoca un deteriorament financer elevat sinó que també afecta l organització social; el dany que causa sobre les relacions socials, tot i que queda en segon pla, és superior a les pèrdues econòmiques (Braithwaite, 1985; Sutherland, 1940). Grabosky i Shover (2010) elaboren un punt de vista semblant a les teories anteriorment esmentades però focalitzen l argumentació sobre la implicació de les organitzacions i els grups d interès que envolten el delicte 20, més que en la pròpia elecció racional d un sol individu. En aquest cas, no queda clar sobre qui ha de 19 En aquest epígraf s assumeix més aviat la dimensió cultural de la teoria de la anomia la de les aspiracions-, sense entrar a valorar la seva dimensió social (estructura d oportunitats), 20 A vegades cal mirar més enllà de l autor material del delicte i preguntar-nos cui prodest davant d un acte de delinqüència econòmica. Segurament no només l individu que es té davant és l únic que es beneficia dels resultats sinó que, sobretot en delinqüència corporativa, poden existir tercers implicats que no es valoren a simple vista. 13

15 caure la responsabilitat delictiva (el grup o l individu que comet una acció concreta?) però referma la importància de la interacció amb grup íntims 21. Seguint la mateixa línia, des de Alemanya es proposa un model anomenat Leipzig process model el qual fa referència al poder dels vincles que s estableixen entre l empresa i el treballador; en aquest cas, es planteja la idea que la relació empresarial és intensa i pot arribar a superar la influència que exerceixen els vincles familiars o les amistats. La confluència d aquesta situació amb el sistema modern i materialista de valors que regna en la nostra societat és considerada un factor de risc que evoca als individus a cometre un delicte econòmic (Schneider, 2008 citat a Cleff, et al. 2013). Luhmann (1998, citat a Van Erp, et al, 2015 ) també valora el white collar crime com el resultat de la interacció entre l individu i la comunicació que té amb els sistemes socials 22. Com a conseqüència d aquesta organització social i la cultura pertinent, també s ha de tenir en compte la tensió o strain que pateixen els delinqüents de coll blanc (Grabosky i Shover 2010). La teoria de l anomia de Merton ens senyala que no només la presència d oportunitats il lícites és la causant de la reproducció delinqüencial, sinó que l estructura cultural d una societat és la primera font de pressió que evoca a una persona a delinquir (Cid i Larrauri, 2001). Les exagerades aspiracions que adquireixen aquells individus que estan interessats en els diners i en l obtenció de propietats provoquen una pressió difícil d obviar; si aquestes no es poden reduir, les possibilitats que la persona cometi un delicte 21 En aquest cas, els grups íntims involucrats són els laborals o les organitzacions interessades en els beneficis que s extreuen de la comissió del delicte. 22 Com s ha exposat anteriorment, les dimensions que adopta el perfil criminal dins la delinqüència econòmica és variat i abstracte; no obstant, és important destacar que la triple relació empresatreballador-delicte ha canviat durant els últims anys. Abans es donava per suposat que un empleat que cometia irregularitats econòmiques des del seu lloc de treball causava un dany evident sobre l empresa; ara, s han trobat casos on el delinqüent adopta una posició altruista envers la companyia (Cleff, T, et al, 2013). 14

16 econòmic s eleven considerablement (Kornhauser, 1978; Schneider, 2008, citat a Cleff, T. et al. 2003). En el white collar crime, sobretot dins la seva vessant més corporativa, la cultura també és una de les principals culpables d aquesta reproducció (Schoepfer, et al. 2007). Tot i així, la teoria de l anomia assumeix que la cultura és constant i que tothom busca l èxit monetari; però la investigació suggereix que la cultura corporativa o d empresa influeix sobre el comportament i, a més, varia a través de les organitzacions (Vaughan, 1996 citat a Schoepfer,et al. 2007). Per altra banda, la teoría general de la strain de Agnew adopta una versió més actual de les idees de Merton; individualitza les causes de la frustració. En aquest cas, afegeix l eliminació d estímuls positius i la nova presència de factors negatius o nocius a la frustració que es sent quan obtenim un efecte indesitjable de la valoració esforç-resultat (Agnew, 1992, citat a Cid, J. i Larrauri, El. 2001). La recerca, però, ens diu que aquestes indicacions només serveixen per predir la delinqüència ocupacional dins l àmbit del white collar crime (Langton i Leeper, 2007). Com s ha comentat anteriorment, la principal motivació dels white collar offenders és la financera (Coleman, 1995); per tant, la pressió anòmica que pateixen estarà relacionada amb aquest concepte. Segons Langton i Leeper (2007) sí que existeix evidència de que la pressió provoca l aparició d emocions negatives però aquestes són diferents entre delinqüents convencionals i de coll blanc Factors de personalitat La relació entre la personalitat i la delinqüència de coll blanc és especialment interessant ja que se n sap poc sobre la relació d aquests dos factors (Johnson, Leeper i Van Voorhis, 2010). Des del punt de vista més teòric, Cleff et al (2003) fa referència a un grup de factor individuals influents a l hora de cometre un delicte econòmic. En primer lloc, estableix que l estructura personal i l estat emocional en el que es troba una persona actuen com a factors de risc davant les conductes delictives; en segon lloc, i relacionant-ho amb les possibles oportunitats il lícites, l autor destaca la percepció subjectiva de les situacions potencialment oportunes. 15

17 La vessant més pràctica ha permès detectar diferències de personalitat, també, entre els delinqüents convencionals i els white collars offenders (Benson i Moore, 1992). Mentre que els primers acostumen a mostrar nivells baixos d autocontrol (Gottfredson i Hirschi, 1990) existeix evidència significativa que relacionen el desig de control o la necessitat de tenir-ho tot controlat amb el crim econòmic (Leeper, Lyn,, i Simpson, 2005). A més, també presenten un nivell més alt de neuroticisme en comparació amb la resta de població delinqüent (Johnson, S., et al, 2010). Segurament, aquestes distincions són degudes a les diferències entre els perfils criminals: la delinqüència econòmica comença a aparèixer entre els 20 i 30 anys; en canvi, la delinqüència convencional acostuma a ser més prematura (Bernard, Snipes i Vold, 1998). I, tal com apunta Eysenck (1983), els delinqüents adults tenen un nivell més alt dins la dimensió neuròtica 23, mentre que en el joves té més importància l extraversió EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DE LA POLÍTICA CRIMINAL I EL MODEL DE REINSERCIÓ Per tal de valorar la situació actual de la delinqüència econòmica en termes de reinserció, s ha considerat pertinent la realització d un apartat on s indiqui l evolució cronològica de la política criminal que ha derivat amb el model de reinserció contemporani. 23 Es descriu el neuroticisme com una dimensió de la sensibilitat del sistema límbic als estímuls externs. Per tant, els individus amb una puntuació més alta de neuroticisme seran més propensos a experimentar activació autonòmica, pertorbació i agitació davant experiències estressants, així com percebre la vida més estressant, tenir menys benestar psicològic i afrontar les situacions de manera més ineficient. Aquesta dimensió permet discriminar entre individus amb comportaments delictius dels que no en presenten (Guarino i Roger, 2005). 24 L extraversió té dos eixos centrals: les relacions interpersonals, basades en la dominació sobre els altres, i la impulsivitat. 16

18 La primera concepció de la rehabilitació a Europa va néixer des del raonament que una vegada l infractor ha complert condemna, qualsevol registre d empresonament hauria de ser eliminat per a que aquest pogués començar de nou i disposar de totes les oportunitats possibles i els privilegis d un ciutadà [...] (Carlen, 2015) Anteriorment, durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, es va establir un corrent associat a l Estat del Benestar anomenat welfarisme penal 25 a Europa. Es van començar a plantejar noves tendències polítiques que permetessin superar la crisi provocada pel conflicte bèl lic i fossin alternatives al model liberal (Garland, 1985). Aquest nou model convertia els països en estats socials on els poders públics no només es limitarien al laissez faire 26 sinó que també intervindrien en la societat i en l economia per aconseguir el progrés. El Estado social, por tanto, pretende limitar las diferencias sociales entre los individuos y los grupos que éstos integran, para alcanzar la paz social, para conseguir la coexistencia en armonía y libertad de los ciudadanos integrantes de la Sociedad civil. [...] Por ello se considera necesaria su intervención en los campos de la economía, de la educación, de la sanidad, de la asistencia social, de la cultura, etc. (Jiménez, 2009) No només des d Estats Units sinó que els països que fins aquell moment havien sigut bandera del model liberal 27 a Europa també van optar per l aplicació d una nova tendència, l Estat del Benestar (Olivas, 2010). Els principis bàsics del welfarisme penal es dividien principalment en tres eixos: la participació dels poders públics, la protecció de l Estat envers els ciutadans i l aplicació de la lògica de la cohesió social a l hora de definir les polítiques públiques (en el cas de les polítiques criminals, s incloïa el delinqüent a la societat). Darrere d aquest model, doncs, les polítiques criminals desenvolupades adoptaven 25 El model del welfarisme penal té els seus orígens abans de la Segona Guerra Mundial. Aquest moviment està vinculat a la transició de l estat liberal a l estat social, a finals del s. XIX (Garland, 1985). 26 Deixar fer 27 Països Nòrdics i resta d Europa. 17

19 una dimensió prosocial, tant en la seva vessant més preventiva com en la reactiva (Downes, i Hansen, 2005). Des de la intervenció, es pretenia reaccionar tan bon punt s hagués comès el delicte, des de l assistència, aplicant una justícia penal caracteritzada per polítiques que anessin dirigides a la inserció social 28. El màxim d aquestes polítiques era la rehabilitació i la resocialització a partir del tractament, ja fos psicològic, per addicció a drogues o a partir d una formació acadèmica. El càstig havia de servir com un instrument per a que la persona no tornés a delinquir en el futur, a través de la intervenció orientada a confrontar les necessitats específiques del penat; la retribució, pretesa tradicionalment per la pena, quedava en un segon pla i algunes garanties pròpies del dret penal clàssic (com per exemple, la igualtat pel fet comès) es van difuminar (Garland, 1985). La comunitat científica estava absolutament convençuda d aquest nou model i la política confiava en les seves accions (Downes, i Hansen, 2005). A partir dels anys 70, però, el welfarisme penal va entrar en crisi, pocs anys després que s implementés el model. Des del mateix sector més liberal, es va començar a criticar la idoneïtat per prevenir la delinqüència del nou model; els propis experts van ser els encarregats de debatre les idees plantejades i la seva falta d efectivitat (Martinson, 1974). També es va criticar la falta de justícia per part del nou model adoptat; es destacava la inseguretat, la disparitat i la falta de proporcionalitat que generava (Von Hirschi, 1976). Les noves propostes es construïen a partir del retribucionisme, sempre basant-se en el principi de proporcionalitat. Per altra banda, des del sector més conservador també es van rebre critiques basades en el risc i el control que tenia l estat sobre els penats. Els atacs es fonamentaven en la idea que l increment de la delinqüència era causat per l escassa severitat del sistema penal. A més, es reivindicava la substitució de les condemnes indeterminades per les condemnes mínimes determinades per la llei, que reduïen la possibilitat d aplicar penes alternatives (Tonry i Farrington, 1996). 28 Un exemple d aquestes polítiques és la implementació de la sanció de probation orientada a aconseguir la vinculació social de la persona. 18

20 Per últim, un tercer factor que va desencadenar amb la crisi del welfarisme penal va ser el gran augmenta de la delinqüència que es va produir als Estats Units i a Gran Bretanya durant els anys 60 del segle passat 29. La nova tendència seguiria unes línies d intervenció totalment diferents al que s havia vist en l anterior model, la justícia penal adoptaria una visió més expressiva i les polítiques criminals es tornarien l expresió de l ira i el ressentiment que provocava el delicte (Garland, 2005). Així doncs, la funció primordial ja no seria la reinserció i la cohesió social sinó que la retribució (el càstig) i la venjança començarien a guanyar terreny. La inocuització del delinqüent es convertia en la finalitat primordial i la política criminal cada vegada més estaria guiada per la por. Dins d aquest procés de canvi, els experts perdrien la major part del poder que els permetia definir les polítiques criminals i aquestes estarien cada vegada més polititzades: ara els protagonistes són els polítics i les decisions preses estaran altament influenciades pels interessos electorals. Mentre que l anterior model, el welfarisme penal, es caracteritzava per tenir polítiques públiques de reacció i prevenció, les noves tendències derivarien aquestes responsabilitats al sector privat; es pretenia transformar la comunitat correctora en comunitats de control, posant èmfasi sobre les supervisions intensives, els test de drogues, controls telemàtics i arrestos de cap de setmana (Applegate, Cullen i Wright, 1996). A partir de la dècada dels 90, però, van sorgir una sèrie de meta-anàlisis que criticaven el treball de Martinson. A partir de treballs com el de Sherman (1997) What Works, what doesn t, what promising, es va reafirmar el model ideal rehabilitador, obtenint evidències que els programes realitzats a la comunitat són més efectius que els realitzats a presó. Les penes comunitàries més severes i incapacitadores (penes combinades amb supervisió, control electrònic i treballs en benefici a la comunitat) i la justícia restauradora van agafar pes a l hora de plantar 29 Tot i això, la crisi no només va afectar el sistema penal sinó que es va produir una forta reforma i canvi de rumb en la direcció política de l estat del benestar. 19

21 cara com alternatives al sistema penal tradicional i fer partícip a la víctima en la solució reparadora. 30 No obstant, com es veurà a continuació, les reformes i pràctiques dels últims anys a nivell nacional s orienten en la direcció equivocada (Diez Ripollés, 2006) Reinserció a Espanya La teoria ens indica que, per elaborar un pla de reinserció eficient, s haurien de seguir tres principis bàsics: humanitat de les penes, proporcionalitat i resocialització (Cuesta, 2008). A Espanya, però, la tendència extensa que es detecta és la d adoptar mesures legislatives dirigides a renunciar als objectius principals de la reinserció o a fer-los pràcticament impossibles: No se renuncia formalmente a los principios, pero se establecen continuamente excepciones coyunturales basadas en la idea de peligrosidad y emergencia aplicada a determinados grupos de sujetos que resultan excluidos de un sistema que, a fuerza de excepciones, deja de ser un sistema garantizador. (Garcia Arán, 2006) Des de l etapa on van sorgir els primers projectes que reafirmaven l ideal rehabilitador, les tècniques que més s han utilitzat per evitar la reincidència del delinqüent, segons Redondo Illescas (2000), adopten formes diverses, des d una perspectiva més punitiva fins a la intervenció més terapèutica L auge del moviment what Works, que va ser molt influent a Canadà i Europa a partir dels anys 80, va inspirar els programes de tractament cognitiu-conductuals a presó (Cid i Larrauri, 2005). 31 En primer lloc, tot i que no es pot considerar una tècnica terapèutica, està augmentant l aplicació d un enduriment del règim de vida dels empresonats; en segon lloc, també s apliquen programes d aprenentatge social i condicionament operant on es treballa amb fases de progressió. Seguint uns propòsits semblants, existeixen intervencions cognitivo-conductuals que pretenen millorar les competències socials. Per altra banda, també trobem un seguit de programes que intenten suplir les carències educatives o habilitats que presenten els empresonats, tenint en compte la concepció que la majoria de delinqüents no van seguir un procés educacional productiu. En el cas dels individus que demostren toxicomanies s han creat unitats o comunitats terapèutiques on se ls proporciona un 20

22 Segons el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (2011), el model de tractament més efectiu per a la reinserció i rehabilitació dels delinqüents és el model cognitiu-conductual; aquest sistema intenta modificar les emocions, l estil cognitiu i les conductes dels interns entrenant-los a partir de les competències necessàries que els permetran portar una vida social més adaptada. Actualment, no existeix literatura suficient a nivell nacional que permeti establir una possible intervenció sobre els white collar offenders, si mes no, efectiva. Tot i no està definida, però, la possible rehabilitació d aquests individus hauria de seguir els mateixos principis destacats anteriorment, així com el principi d individualització que regeix els tractaments de la delinqüència convencional. Aquest criteri es podria seguir sempre i quan la delinqüència de coll blanc fos ocupacional, però que passaria quan es tracta d un delicte corporatiu? Aquesta és una de les preguntes que ha motivat la realització d aquest treball i que es desenvoluparan a continuació. Per últim, un tema a tenir en compte és la resposta de la societat envers aquestes conductes. La política i el populisme punitiu han estat factors claus en l evolució i el desenvolupament del model de reinserció actual; per tant, la rellevància d aquests ítems és patent. Durant molts anys ha existit la creença que les persones no mostraven interès en la intervenció sobre el white collar crime (Schoepfer, Carmichael i Leeper, 2007). Però això ha canviat. Sobretot en algunes ciutats desenvolupades d Estats Units i Austràlia, s ha demostrat empíricament que la persecució i la intolerància cap aquest sector ha augmentat considerablement (Braithwaite, et al. 1987); a Espanya, també (Varona, 2009). Com s ha pogut comprovar, la situació del white collar crime no és gens favorable 32. Sembla ser que el fet que el perfil d un delinqüent de coll blanc sigui diferent al delinqüent convencional encara provoca un odi més gran sobre aquest col lectiu, disminuït encara més les possibilitats d apostar per una intervenció tractament simultani al compliment de la pena. Un altre tipus de programes, des d un punt de vista més clínic, intenta tractar problemes emocionals a través de teràpies psicològiques no conductuals. 32 Veure apartat anterior 21

23 efectiva. Tal i com apunta Díez Ripollés (2011), la societat espanyola és excloent, és a dir, que segueix una estratègia d intervenció on s intenta posar les coses més difícils als individus per a que aquests tornin a delinquir. En altres paraules, es busca la incapacitació dels delinqüents. Las soluciones penales que no implican privación de libertad, son frecuentemente calificadas como de impunidad, lo que suele ocurrir con la suspensión de la pena o las medidas educativas [...]. En suma, parece que sólo la cárcel es punición auténtica. (Garcia Arán, 2006). Castigar és un propòsit totalment legítim del sistema de justícia criminal però no es pot caure en l error de pensar que la rehabilitació no suposa en certa manera, també, un càstig (Cullen i Gilbert, 1989). 3. DETECCIÓ DE DIFICULTATS EN L INTERVENCIÓ DEL WHITE COLLAR CRIME Vist i valorat l actual model de reinserció dels delinqüents i el panorama sobre les causes del white collar crime, no és una sorpresa l existència d escassa literatura que es centri en la reinserció d un individu que ha comès un delicte de coll blanc; sense recerca és difícil establir un marc d intervenció, prevenció o control del fenomen (Simpson, 2010). A més, com s ha comentat anteriorment, les diferències entre un white collar offender i un delinqüent convencional no faciliten l aplicació efectiva dels programes de rehabilitació ja existents. El model de reinserció definit i els programes d intervenció plantejats busquen cobrir les necessitats que presenta un delinqüent comú; el ventall és ampli, i es pot actuar sobre l educació, el treball o la recerca de feina, els valors socials, els vincles familiars, altres cercles propers com les relacions amb les amistats, per destacar els àmbits més rellevants, entre altres. Les necessitats que s hi acostumen a treballar, doncs, no concorden amb els dèficits presentats pels delinqüents econòmics; normalment, aquests últims no solen tenir una situació de precarietat sociolaboral ni manca d habilitats socials (Gilbert, Ivancevich i Konopaske, 2008). 22

24 Aquestes diferències no només comporten problemes d intervenció sinó que entendre la casuística de la delinqüència econòmica també suposa un obstacle. Tot i que s ha intentat establir una aproximació, no existeix una teoria específica que convenci a tota la comunitat científica; es poden trobar posicions contràries que tenen una base teòrica treballada ambdues que provoquen un conflicte major a l hora de decantar-se cap a un raonament o cap a un altre. Un altre entrebanc derivat del perfil que caracteritza els delinqüents de coll blanc és la distinció entre les dues formes de delinqüència econòmica definides per Clinnard i Quinney (1994). Quan la delinqüència és ocupacional, la responsabilitat recau sobre la persona física, per tant, un possible programa de reinserció seguint la metodologia existent es podria dur a terme. En canvi, quan la delinqüència és corporativa, l autoria no està tan definida; si la pròpia empresa actua com a persona jurídica la intervenció serà totalment diferent al model de rehabilitació actual. Indistintament de la tipologia, un afegit a tenir en compte és la protecció i el poder dels quals acostumen a gaudir els delinqüents econòmics. El perfil criminal d un delinqüent de coll blanc rep més empatia per part de les autoritats que els delinqüents convencionals (Gilbert, et al. 2008); a més, la detecció primària és complicada, ja que l alt status social permet als individus abusar de la seva posició privilegiada trencant la confiança amb la societat impunement (Clement, 2006). Cal indicar, també, que els recursos jurídics dels que pot gaudir un white collar offender acostumen a ser millors, i l assessorament tècnic els permet esquivar la justícia. Totes aquestes variables fan encara més difícil la seva detecció, així com, evidentment, la seva posterior intervenció. Per últim, un altra punt que s ha de tenir en compte és el caràcter de la societat i el poder del populisme punitiu. Com s ha anunciat anteriorment, la població cada vegada està més interessada en la persecució d aquests delictes i en el càstig que en la seva possible reinserció (Braithwaite, et al. 1987). 23

25 4. PROTOCOLS D INTERVENCIÓ I DISCUSSIÓ A partir de la detecció de dificultats que presenta la intervenció sobre la delinqüència econòmica, es presenten les principals línies de debat que generen els models i les pràctiques existents. Aquestes línies són les següents: la retribució, l aplicació del model de reinserció actual, algunes mesures relacionades amb la justícia restaurativa, la relació entre personalitat i white collar offender i el paper que pot jugar l empresa en aquesta problemàtica RETRIBUCIÓ Un enfocament restaurador de la delinqüència i el conflicte s ha proposat en diverses jurisdiccions del dret, en diferents contextos legals, ja siguin civils o penals, amb una única excepció: els delictes de coll blanc, que es discuteixen en un vocabulari casi exclusivament retributiu (Beaty, 2008). Els estudis empírics més contemporanis sobre punitivisme i white collar crime només deixen clar que algunes formes de càstig són més efectives davant la delinqüència econòmica que no imposar cap tipus de retribució (Paternoster, Piquero i Pogarsky, 2004). Altres càstigs, com la multa o treballs en benefici a la comunitat, també han resultat efectius per evitar la reincidència del delinqüent econòmic però no es consideren penes justes i tampoc semblen suficientment convincents en termes de prevenció del delicte (Pogdor, 2007). Si la finalitat de les penes és protegir la societat i evitar la reincidència dels individus (Garrido., et al. 2006) el plantejament retribucionista, doncs, és el més eficaç? Per poder analitzar millor aquest model, es presenta un cas on un representant del poder penitenciari demana una rebaixa de la pena d un white collar offender. És el cas que presenta el que va ser fiscal el cap de Catalunya, José María Mena (2014), on el Secretari d Institucions Penitenciaries Ángel Yuste es refereix al condemnat Jaume Matas 33 amb les següents paraules: 33 Jaume Matas va ser president del PP balear i president del Govern balear. Ha estat processat per 12 delictes comesos durant aquesta etapa, entre ells prevaricació, malversació de caudals, apropiació 24

26 Si el condenado disfruta de una familia normalizada, es de buena conducta y tiene un supuesto Trabajo como Autónomo en su propia casa, está socialmente insertado. Ya no necesita el correctivo de la pena privativa de libertad. Puede cumplir en su casa lo que le queda de pena. Des d aquest punt de vista, la presó només seria per aquelles persones que no mostren els mínims educacionals contemporanis o no estan vinculats socialment a la població, establint més diferències entre el perfil de delinqüent convencional i el white collar offender. Una vegada més, aquell que actua des del privilegi que li comporta el seu poder, estaria protegit pel propi sistema i, així, evitaria retribucions que qualsevol altre delinqüent amb un status menor obtindria (Grabosky i Shover, 2010). Aquesta posició per la qual el delinqüent econòmic no necessitaria rehabilitació es pot sotmetre a crítica. Segons l article 25.2 de la Constitució Espanyola, totes les penes privatives de llibertat han d estar orientades cap a la reeducació i la reinserció social. L educació, però, no es pot entendre des la dimensió més bàsica, sinó que s ha de desenvolupar des d aquelles vessants més socials: tractar els valors, l empatia, la responsabilitat, entre altres La mateixa Constitució, en el seu article 27.2, defineix el concepte a partir del desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertat fonamentals. Seguint aquestes directrius, doncs, es pot interpretar que els delinqüents econòmics també necessiten la reeducació que implica una pena privativa de llibertat tal i com està definida a la Constitució. Quan es produeix un escàndol, la relació entre l individu o individus implicats i la societat també es veu ressentida, tal i com es produiria amb un delinqüent de carrer; en el cas de la delinqüència econòmica, a més, la fe i la confiança pateix un deteriorament més alarmant (Gilbert., et al, 2008). Per part de les corporacions i les empreses, tampoc es preveu un respecte cap a la societat, i els components de la comunitat encara veuen més desigualtat en el procés. Seguint aquesta interpretació, indeguda, falsedat documental, tràfic d influències, blanqueig de capitals, delicte fiscal i delicte electoral. 25